CONCLUSIÓ

L'any s'acaba, el semestre (més aviat trimestre) s'acaba i les classes de GITIC i COED també s'acaben. 

Ha estat un bon inici del grau ja que no han sigut dues assignatures pesades ni que requerissin massa feina; si has sigut organitzat i responsable el resultat ha estat satisfactori. Per una altra banda, m'he agobiat en segons quins moments, com en la sessió de GITIC que vàrem tractar el Twitter. Jo tinc Twitter, no em vull donar aires de superioritat però el sé fer servir i en aquell moment vaig sentir que estava mal-invertint dues hores que podrien haver estat dedicades a fer altra feina.

Tot i algun petit matís negatiu com l'esmentat, estic molt contenta i a la vegada molt orgullosa del treball realitzat. Les exposicions crec que van ser les adequades i he de destacar que em va semblar molt pertinent l'activitat de la recitació (tot i que em vaig quedar en blanc).

Així doncs, dono per acabat el meu dossier d'aprenentatge. És l'únic que finalitza ja que les assignatures, el meu aprenentatge i les meves ganes segueixen endavant, cada dia amb més motivació!

LES TIC I LES TAC A L'ESCOLA

A la sessió d'avui hem treballat l'ús de les TIC i les TAC a l'escola.
Per començar, hem fet una mirada enrere: l'inici de les TIC a les aules es va dur a terme als anys 70, amb el model instructiu, que pretenia reproduir l'ordinador com a mestre; tot el que el nen havia d'aprendre tenia cabuda a l'ordinador. Per exemple, l'ordinador realitza preguntes i si l'alumne les respon bé pot accedir a la següent lliçó.
A continuació es va passar a un model més pedagògic, el constructivista, en el qual el nen aprenia a partir de la interacció amb l'entorn: l'aprenentatge es realitza interactuant amb l'ordinador i així el nen desenvolupa un rol més actiu. A partir d'un resultat el nen modifica la seva resposta (actualment podríem posar d'exemple d'aquest model el Scratch, on el nen crea el joc i el va modificant perquè quedi com ell vol).
Semblant a l'esmentat anteriorment, trobem l'ús de l'ordinador com a laboratori, on el nen fa un aprenentatge per exeperimentació. L'ordinador facilita al nen una sèries d'eines perquè el nen aprengui descobrint. Vindria a ser com un Tamagotchi, un simulador on enlloc d'aprendre a partir d'una lliçó, el nen ho fa observant i experimentant.
I per últim caldria destacar l'ús de l'ordinador com a eina de treball, on l'alumne inventa utilitzant l'ordinador (textos, dibuixos, vídeos... qualsevol cosa que vulgui crear).

Actualment el que s’està fent a l’escola és utilitzar l’ordinador com a eina i en alguns casos com a mestre.

L'activitat realizada a partir de la teoria ha estat la presentació d'una proposta d'ús  de les TIC/TAC en una presentació previament creada pel Jorge. La proposta que hem escollit la Maria Busquets i jo està explicada a la diapositiva 21 i es tracta d'un projecte telemàtic cooperatiu anomenat de tres en 3: còmics.

COMPETÈNCIES DIGITALS

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

En el cas dels Graus de Mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

Per treballar les competències digitals a classe hem llegit diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents:

1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre
Competències en TIC per a Docents)
2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)

Per sintetizar els aspectes clau de les Competències de la UNESCO i de les Competències ISTE he realitzat una presentació de Google:





Aquesta sessió m'ha semblat molt útil ja que, tot i que parlem molt de la importància de les TIC i les TAC, mai havíem "delimitat" els seus usos a la classe, és a dir, jo volia saber què havia de conèixer com a mestre i ara ja ho sé. A més, la realització d'una presentació i la incrustació d'aquesta a l'entrada trobo que és molt pertinent. 

TAXONOMIA DE BLOOM PER A L'ERA DIGITAL

A partir d'ara a les sessions de GITIC ens centrem en diversos temes teòrics i avui hem tractat la Taxonomia de Bloom. Com activitat hem hagut de llegir i fer un resum del document Taxonomía de Bloom para la era digital, publicat a Eduteka. Aquí us el presento:

Al 1956 Benjamín Bloom publicà la Taxonomia d’Objectius Educatius, una teoria universal que classifica objectius i metes educatives de forma jeràrquica. Quan Bloom va adquirir suficient informació sobre l'estudi d'objectius educatius, va proposar que qualsevol activitat afavoreix un de tres dominis psicològics: cognitiu, afectiu o psicomotor.
El domini cognitiu classifica i ordena les habilitats del pensament i els objectius i segueix el procés que fa el pensament. Bloom va organitzar aquestes habilitats  de forma ascendent, dividint en dos els tipus d'habilitats de pensament:

- Habilitats de pensament d'ordre superior (HOTS).

- Habilitats de pensament d'odre inferior (LOTS).

Als anys 90, Lorin Anderson (ex-estudiant de Bloom) revisà la Taxonomia de Bloom i publicà al 2001 la Taxonomia Revisada de Bloom on destaca la substitució dels substantius per verbs per a cada categoria i el seu canvi de seqüencia.

Cada una de les categories o elements taxonòmics té un nombre de verbs clau associats a ella:

Habilitats de Pensament d’Ordre Inferior (LOTS): recordar → entendre → aplicar → analitzar → avaluar → crear: Habilitats de Pensament d’Ordre Superior (HOTS)

Els verbs anteriors no atenen els nous objectius, processos i accions que fan presència en la vida diària. Per això cal revisar la taxonomia per a “digitalitzar-la” i d’aquí neix la Taxonomia de Bloom per a la era digital, de la mà d’Andrew Churches al 2008. Les habilitats de pensament són fonamentals ja que un cop s’adquireixen, romandran en els estudiants durant tota la vida. Aquesta taxonomia per a l'era digital no s'enfoca en les eines i en les TIC, només són els medis. S'enfoca en l'ús de totes elles per a Recordar, Comprendre, Aplicar, Analitzar, avaluar i crear.

A més, hem relacionat 10 dels verbs de la columna d'habilitats de pensament amb activitats fetes a les sessions de GITIC i activitats que es facin a alguna escola i aquest ha estat el meu resultat:

CATEGORIA/VERB	ACTIVITAT GITIC	ACTIVITATS ESCOLARS
Crear → Animar	-Scratch: és un programa que permet crear històries interactives, animacions, jocs, música... a la vegada que dóna la oportunitat de poder compartir les seves creacions amb altres persones per la web.	L’espai web de l’Scaratch té una mostra molt àmplia de projectes d’animació per a nens. Per altra banda, Eugeni Catalán, fan d'aquest llenguatge de programació, mostra a la seva pàgina web no només projectes d’escoles, sinó també tutorials i recursos.
Avaluar → Col·laborar	-Blogger: servei web per crear un bloc i publicar-hi textos, imatges, vídeos... Hi poden contribuir tantes persones com es vulgui, ja sigui tant publicant entrades, com comentant-les. -Twubs: és una eina per a buscar Hashtags i a partir d'aquests, tweets i usuaris de Twitter. Al meu bloc podreu trobar informació per endinsar-vos-en. -Prezi: servei per crear presentacions en línia, fàcils i originals. De la mateixa manera que amb el blogger, hi poden contribuir tantes persones com es vulgui: comentant, creant o modificant.	Les escoles Barnola, El Rajaret, La Branca, La Sèquia entre d’altres col·laboren en la formació d’un còmic, en el projecte telemàtic cooperatiu anomenat De 3 en 3: el còmic.
Analitzar → Enllaçar	-Blogger: servei web per crear un bloc i publicar-hi entrades. En aquestes s’hi poden enllaçar vídeos, imatges, pàgines webs... -El Cmap tools és un programa, que es pot descarregar d’Internet gratuïtament, de creació i edició de mapes conceptuals que permet enllaçar conceptes i definicions.	L’escola Maristes Sants-Les Corts inclou a la seva pàgina web un variat menú des d’on es pot accedir a la informació de l’escola, webs específiques de professors, horaris escolars, horaris de menjador...
Aplicar → Jugar	-Scratch: és un programa que permet crear històries interactives, animacions, jocs, música... a la vegada que dóna la oportunitat de poder compartir les seves creacions amb altres persones per la web. D’aquesta manera, els infants poden jugar tant als jocs creats per ells mateixos, com a jocs creats per qualsevol altre usuari.	A la secció projectes de la pàgina web oficial de l’Scratch qualsevol alumne pot trobar tot tipus de jocs creats. Per una altra banda i fomentant l’anglès, Between the lions és una aplicació de PBSkids on hi podem trobar tota mena de jocs, històries interactives, videoclips i recursos per ajudar al nen en el procés d’aprenentatge. Aquesta web la va donar a conèixer a Espanya Joel Artigas, actual professor de música a l’escola  Music Wood, llicenciat a la Universitat Ramon Llull.
Comprendre → “Twittering” (utilitzar el  Twitter)	-Twitter: xarxa utilitzada per comunicar i expressar les pròpies opinions en un màxim de 140 caràcters. Al meu bloc dono informació per a principiants.	Cada cop més escoles es creen comptes de twitter per mantenir informats als seus seguidors. Per exemple, totes les escoles Maristes catalanes s’han unit en aquest compte amb la finalitat de comunicar totes les novetats dels centres. I això no només és portat a terme pels docents, sinó també pels alumnes, com podem veure en el compte del Col·legi Sant Lluís.
Recordar → Buscar	-Google: és un motor de cerca (actualment el més gran i usat).Ofereix una forma ràpida i senzilla de buscar informació (textos, vídeos, imatges, llibres...).	Els alumnes del cicle superior de l’escola Mossèn Jacint Veraguer han realitzat un projecte sobre l’explicació del seu barri. Per realitzar-lo han hagut de fer una gran recerca i citen textualment l’ús que han fet del cercador Google i d’un dels seus serveis, el Google Maps.
Aplicar → Editar	-Windows Movie Maker: és un software que permet l’edició de vídeos incloent imatges, música, clips... amb efectes, títols...	A l’escola Arc Iris es duen a terme molts projectes, entre els qual destaca la ràdio. Durant dues hores setmanals, infants de 3 a 12 anys es reuneixen a la “peixera” (estudi) per elaborar el programa de ràdio i dur-lo a terme. A part de ser els encarregats d’editar el programa de ràdio, porten a terme una web editada també pels infants.
Crear → Blogear	-Blogger: servei web per crear un bloc i publicar-hi entrades. En aquestes s’hi poden enllaçar vídeos, imatges, pàgines webs... És gratuït i pot crear un bloc qualsevol persona que tingui un compte google.	L’institut Príncep de Girona conta amb una revista on-line, el fòrum digital. Aquesta revista en format bloc la fan tres grups de 12 a 15 alumnes de 3r d’ESO, un per a cada trimestre. L’equip de redacció materialitza tots els continguts, però res seria possible sense la col·laboració de tot l’alumnat i professorat que aporten idees, material gràfic, suport tècnic...
Aplicar → Compartir	-Prezi: servei en línia per crear presentacions fàcils i originals, que poden ser editades per més d’un compte i compartides amb tota la web.	Alumnes de l’escola Ausias March realitzen la presentació del seu treball  sobre el desenvolupament de les TIC-TAC de la música a l’aula.
Recordar → Marcar llocs preferits	-Pearltrees: eina que permet recollir blocs i webs interessants i classificar-los per temes. Posant connectors als nostres navegadors, és suficient amb un clic per afegir-los al nostre “arbre de perles”. A més es pot compartir i incrustar en un bloc.	El CEIP Sant Climent dona accés a tot tipus d’informació vinculada amb l’escola amb un arbre de perles molt divers i interessant.

Per últim hauria d'afegir que en un principi no vaig entendre l'activitat degut a que no comprenia que era la Taxonomia de Bloom (sincerament no sabia ni que volia dir la paraula "taxonomia"). Un cop realitzada tant la síntesis, com la relació, ja vaig haver assimilat el concepte i l'assoliment de nous conceptes sempre és possitiu.

BRIGADEIROS VIA PREZI

Hola! Esteu buscant algun servei per crear presentacions en línia, fàcils i originals? Perfecte, us presento el PREZI.
Per començar hem d'identificar-nos; en el cas que fos el nostre primer cop ens hem de registrar. Ho podem fer de manera gratuita o pagant. Si ets estudiant tens la sort de gaudir de les avantatges del registre "enjoy".
El seu ús és molt simple i fàcil; la pròpia pàgina gaudeix de tutorials que es poden trobar a la pestanya "aprender".
El seu ús és molt simple i fàcil; la pròpia pàgina gaudeix de tutorials que es poden trobar a la pestanya "aprender". 

Amb aquesta aplicació podem crear presentacions amb efecte zoom, on podem incloure imatges, vídeos, textos, enllaços... A més, ens permet descarregar els treballs per tenir-los disponibles a l'ordinador si no tindrem connexió a internet i si en tenim, les podem compartir i publicar en xarxes socials.

Una mostra de l'efectivitat del prezi la vam tenir el dimarts 20 de Novembre, dia que les exposicions d'Identitat i Territori del mòdul "Processos i contextos educatius II"van començar i tothom que va sortir a explicar el seu treball comptava amb un suport digital realitzat mitjançant el Prezi.

Aquest treball l'havíem de fer en parelles, i la meva companya va ser la Mireia Torrella. Nosaltres dues vam parlar dels brigadeiros, un postre típic de la gastronomia de Brasil creat a la dècada de 1940. Aparentment sembla un bombó (una trufa) i a l’interior té una textura caramelosa. També és anomenat “negrinho” a Rio Grande do Sul.
El nom de brigadeiro es deu al nom del general de la brigada de la força aèria

brasilenya, Brigadeiro Eduardo Gomes que va ser un home amb una certa popularitat per posar fí a una rebelió comunista a Rio de Janeiro a la dècada dels anys 20 i va ser candidat a la presidència. Així doncs van voler fer un dolç en honor seu però degut a la guerra no tenien fruites i fruits secs que eren els que habitualment consumien. Casualment Nestlé estava introduint a les seves receptes la llet condensada al cacau en pols.I degut això es va aconseguir formar aquest tipus de bombó que s’ha fet tant popular actualment al Brasil.

Així doncs els brigadeiros han passat a ser els postres tradicionals i dolços que més consumeixen els nens a les festes d’aniversari, per la seva fàcil elaboració i en moments importants no hi falten mai.

A continuació us presento el prezi que vam crear com a suport:

BRIGADEIROS on Prezi

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Sempre he pensat que parlar és un acte extraordinari i que som afortunats de tenir un codi per comunicar-nos tant útil com és l’oral, però alguns tenen un do encara més especial, i és que parlen amb una facilitat increïble i de manera correctíssima. Tinc el meu millor amic com a exemple: et pot explicar la mateixa cosa en dues paraules o en cent, sap convèncer, és capaç d’explicar-te la lliçó més avorrida del món i que no només se’t passi de manera amena, sinó que a més la trobis divertida.

Davant de gent així sempre he cregut que parlar bé i amb facilitat és una virtut innata, és un aspecte personal amb el que tens la sort de néixer i pots gaudir d’ell durant tota la vida, però en el poc temps que he trigat en llegir-me “Com parlar bé en públic” totes les meves falses creences han desaparegut. Aquest llibre dona tot un seguit d'eines que ens ajuden i ens guien per ser un bon orador: a tenir una bona tècnica, perdre el pànic, recursos per preparar-se bé el discurs, per guanyar-te l'auditor i moltes coses més, coses que pensava que no podien ser entrenades. Però sí, sí que es pot aprendre a parlar amb propietat.

A continuació presento el decàleg del llenguatge oral que la Joana Rubio i el Francesc Puigpelat mostren al seu llibre:

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.

2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.

3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.

4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.

5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.

6. Avançar i recular en l’argument del discurs.

7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).

8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.

9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.

10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

Com més val tard que mai, he après molt d’aquest llibre: primer de tot que parlar bé no és una virtut innata, i a partir d’aquí que es pot millorar, i aquest procés d’aprenentatge es el que intenta reflectir el llibre.

"Com parlar bé en públic" m'ha servit per totes les exposicions dutes a terme durant aquest semestre, començant per la exposició d'identitat i territori que podeu trobar a l'entrada sobre el prezi.

També he de destacar la recitació d'un poema, causa de nervis per a molts. Jo vaig escollir aquesta poesia de Marià Aguiló:

QUÈ ÉS L’AMOR?

Què és l'amor, nina, em preguntes?

Senyal que no l'has sentit;

i amb mes pobres comparances,

com te'l podré definir?

No en parla el mestre a l'escola,

ni en la llar se'n parla als fills,

i als quinze anys l'amor arriba

sobtat com un terbolí.

L'amor és el pa de vida

que el cor troba en est exil;

l'únic bé que deixà traure

Déu a Adam del Paradís.

Se sent com una harmonia

que conforta l'esperit,

dolça com la veu dels àngels,

pura com el seu somrís.

Mes no hi ha instrument que puga

est cant del cel fer sentir

fins que el cor se torna una arpa

que ressona en altre pit.

Marià Aguiló

Malgrat que em sabia molt bé el poema i no estava massa nerviosa, no sé que em va passar i em vaig quedar en blanc a mitat de la recitació. Per sort m'ho vaig prendre amb humor i vaig poder acabar-lo.

També destacaré l'exposició sobre el bon comunicador. El meu grup estava format per la Arianne Bastante, la Maria Busquets i la Claudia Iglesias i vam voler argumentar perquè l'Obama era un bon comunicador. Per aquesta activitat, el llibre "Com parlar bé en públic" no només ens va servir per a que poguessim realitzar una bona exposició, sinó que també ens va servir d'ajuda per escollir les raons per les quals consideravem que l'actual president d'Estats Units és un bon comunicador. Si premeu aquí accedireu al Prezi que vam fer servir com a suport digital per a la nostra presentació.

 

WINDOWS MOVIE MAKER

Si en entrades anteriors ja us vaig presentar al meu estimat twitter, en aquesta tinc el plaer de fer-vos cinc cèntims sobre el Windows Movie Maker.

Aquest programa permet crear y editar videos barrejant clips, imatges, frases, música... per després guardar-los a l'ordinador, en un CD, com a projecte per seguir treballant en un altre moment o publicar-los directament al SkyDrive, Facebook, YouTube, Vimeo o Flickr de forma gratuita. A continuació us adjunto un video on es mostra de manera molt clara el seu funcionament:

A més, jo ja coneixia aquest programa i soc una gran fan de la creació de videos, com a exemple us adjunto un video realitzat per mi on surto amb una amiga patinant: 


Come and give me your hand I'll take your far away from Judith BA on Vimeo.

QUI ETS TU? QUÈ ÉS AIXÒ? LA DESCRIPCIÓ

Avui tractaré la DESCRIPCIÓ, un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva (l'autor adopta una actitud imparcial) i la subjectiva (l'autor transmet la seva opinió).
Per estructurar textos descriptius podem considerar tres parts: l'establiment del tema, la caracterització i l'establiment de la relació amb el món exterior.
Per crear el text primer s'ha d'idear (explorar la situació), després ordenar (realitzar un esquema estructural) i per últim textualitzar (redactar-lo).


La nostra professora, l'Imma, va manar-nos la descripció d'un company a través de dues tasques diferents: havíem d'escriure un text descriptiu i portar una fotografia que definís la persona i, juntament amb les que havien portat els companys, crear una exposició fotogràfica.

A continuació us presento un fragment de la meva descripció escrita i la fotografia que vaig presentar. Totes dues activitats descriuen a la Maria, una noia molt dolça i amigable, amb les meves paraules: molt suqui (super cuqui).

Dolçor

A més, per aprofundir en la descripció, a classe hem observat diversos models: 

-Cançons:

El gripau blau, Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana)

Lila, Whiskyn's

Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Rubén Blades)

Com un puny, Raimon

Nit de Sant Joan, Sisa

-Poesia visual: passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa (clica aquí)

-Poesia:

Gernika, Palau i Fabre

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat. Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat. Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat. Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. ¿No habitaven als Andes, els còndors? ¿Per què escullen aquestes contrades? I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ha ressuscitat!

Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

-Novel·la (fragments):
El carrer estret, Josep Pla
Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson
"La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla

-Assaig:
Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara
Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat

-Conte:
Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger)

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

-Vídeo:

Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009

Personalment crec que gràcies al gran nombre d'exemples i d'activitats hem assolit el concepte de descripció i tot el que aquest mot engloba. Com a tancament d'aquesta entrada (i exemple personal) us adreço a un vídeo adorable que descriu tot el que una noia sent pel seu enamorat (cliqueu aquí).

EL CODI ESCRIT I EL CODI ORAL

Després d'haver après què són les habilitats lingüístiques i la seva importància, avui us presento una comparació entre els codis escrit i oral, duta a terme des de dos punts de vista:

També cal destacar la relació que aquests dos codis tenen, que ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història.
Entre els autors que han estudiat la relació de l'escrit amb l'oral, Gérard Vigner (1982) i Leonard F. M. Scinto (1986) ofereixen dues visions globals i complementàries.

-Estatus de l'escrit (Vigner)
Analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació ora-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua:

L’escrit tradicional	L’escrit, codi segon	L’escrit, llengua
L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge	L’oral és l’objecte primer i primordial.	L’oral i l’escrit són autònoms.
Es refusa qualsevol model oral.	S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral.	S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Mètodes gramatical i de traducció.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

-Estatus de l'escrit (Scinto)
Analitza la qüestió de d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral escrit:

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

En entrades anteriors vaig parlar sobre què era i la importància del procés comunicatiu. Aquí us presento les habilitats lingüístiques, que són les habilitats indispensables per poder-nos comunicar de manera adequada. Aquestes són quatre:

-LLEGIR

És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Isabel Solé al 1992 ens destaca 4 implicacions que ens ajuden a entendre aquesta màxima:

  1)“És un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text”: no és una rèplica del que l’autor ens vol dir amb el seu escrit, sinó una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector, i els objectius amb què s’enfronta el lector al llegir-lo.

  2)“Llegir és aconseguir un objectiu”: per plaer, informació, estudiar...

  3)“Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text”: qui llegeix s’ha de fer seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap i, a més, ha d’adaptar-se al text, transformant els seus coneixements previs en funció del què li aporta el text.

  4)“Llegir és implicar-se en un procés de predicció i d’inferència* contínua”: qui llegeix s'ha de formular hipotesis sobre el significat del text que llegirà i de les seves parts mentre va llegint, això ho fa a partir d'alguns elements del text i en funció dels coneixements previs i interessos. A mesura que va llegint, el lector verificarà o refutarà les hipotesis inicials i crearà noves. 

  *Inferència: Habilitat de comprendre algun aspecte del text mitjançant la comprensió de la resta (context).

Exemple:

-PARLAR

És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Exemple:

-ESCOLTAR

És comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge o discurs pronunciat oralment. 

Pautes per ser un bon oient:

  1)Tenir un paper actiu i participatiu

  2)Tenir respecte per l’emissor i les seves idees

  3)Ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l’altre

  4)Saber descobrir els objectius de l’orador

  5)Saber descobrir les idees principals del missatge

  6)Saber reaccionar al missatge i parlar, si és el cas, quan acaba o mentre parla l’orador

Exemple: 

-ESCRIURE

És el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. Aquesta habilitat implica 3 tipus d’aspectes:

  1)Formals: Habilitat motora (cal·ligrafia), relació so-grafia, disposició de l’escriptura en el paper...

  2)Lingüístics: Lexicologia, semàntica, morfologia, sintaxi...

  3)Discursius: Procés de composició del text, propietats del text, estudiar els diferents tipus de text...

Per aprofundir en aquesta habilitat lingüística us presento el procés de composició escrita:

• El model més complet del procés de composició és el presentat per Linda Flower i John R.Hayes( 1981)
• L'any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure.
• És el model més difós i aplicat a l' ensenyament.
• Aquest model descriu detalladament les diverses operacions inte·lectuals que realitza jeràrquicament.
• Aquest model sosté que l'acte d' escriure està compost per: la situació de comunicació, la memòria a llarg termini de l'escriptor, tres porcessos bàsics (fer plans, redactar i revisar) i un mecanisme de control que s'encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d'actuar un o altre.

1) La situació de comunicació
Conté tots els elements externs a l'escriptor:
-El problema retòric: conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure. El constitueix la situació concreta en què es produeix l 'escrit (el tema, l'audiència, els proposits...).

-El text: respota o solució que es dóna a aquest problema.
2) La memòria a llarg termini

Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeis registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre: el contingut temàtic, l' audiència, estructures textuals i el traçat de les lletres.
Com més petits siguin els alumnes, més escassos els coneixements. Per tot això, la intervenció del mestre en el procés d' elaboració del text es fa imprescindible.

3) Els processos bàsics de l'escripturaLa composició del text es desenvoluparà a través de diversos processos i subprocessos que no es desenvolupen necessàriament de forma lineal.
El procés d' escriptura també es compon del monitor: mecanisme de control encarregat de: regular aquests tres processos i decidir en quin moment actuen. a) Planificació
L'escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i com vol fer-ho.
 b) RedaccióL'escriptor transformara les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector.
 c) RevisióL'escriptor rellegeix l' escrit i refà aquells aspectes que considera necessaris per a millorar el text.


El text generat ha de tenir unes característiques perquè actui com a missatge real en una situació comunicativa. Si no tingués aquestes qualitats seria un no-text o no-discurs. Aquestes propietats són:

+Descriptives (analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic)

  -Adequació: grau d'adaptació d'un discurs/text a la seva situació comunicativa, tenint en compte el registre i el dialecte adequat.  -Coherència: Selecciona la informació rellevant de la que no n'és, estableix una relació lògica, no contradictòria, entre les diferents parts del text/discurs.
  -Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar-lo amb eficàcia.
+Prescriptives (determinen normes d'ús)
  -Correcció
  -Variació o estil


M'agradaria concloure aquesta (una mica extensa entrada) amb una breu valoració personal: crec que parlar, escriure, escoltar i llegir són accions presents al nostre dia a dia, i sobretot en la nostra vida d'estudiants, però no els hi donem la importància que tenen. Així doncs, amb aquest reflex del que l'Imma ens ha explicat a classe ressalto la gran transcendència de les nostres accions, magnitud que s'hauria d'explicar i fer apreciar als infants des de que són petits.