QUI ETS TU? QUÈ ÉS AIXÒ? LA DESCRIPCIÓ

Avui tractaré la DESCRIPCIÓ, un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva (l'autor adopta una actitud imparcial) i la subjectiva (l'autor transmet la seva opinió).
Per estructurar textos descriptius podem considerar tres parts: l'establiment del tema, la caracterització i l'establiment de la relació amb el món exterior.
Per crear el text primer s'ha d'idear (explorar la situació), després ordenar (realitzar un esquema estructural) i per últim textualitzar (redactar-lo).


La nostra professora, l'Imma, va manar-nos la descripció d'un company a través de dues tasques diferents: havíem d'escriure un text descriptiu i portar una fotografia que definís la persona i, juntament amb les que havien portat els companys, crear una exposició fotogràfica.

A continuació us presento un fragment de la meva descripció escrita i la fotografia que vaig presentar. Totes dues activitats descriuen a la Maria, una noia molt dolça i amigable, amb les meves paraules: molt suqui (super cuqui).

Dolçor

A més, per aprofundir en la descripció, a classe hem observat diversos models: 

-Cançons:

El gripau blau, Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana)

Lila, Whiskyn's

Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Rubén Blades)

Com un puny, Raimon

Nit de Sant Joan, Sisa

-Poesia visual: passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa (clica aquí)

-Poesia:

Gernika, Palau i Fabre

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat. Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat. Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat. Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. ¿No habitaven als Andes, els còndors? ¿Per què escullen aquestes contrades? I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ha ressuscitat!

Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

-Novel·la (fragments):
El carrer estret, Josep Pla
Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson
"La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla

-Assaig:
Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara
Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat

-Conte:
Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger)

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

-Vídeo:

Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009

Personalment crec que gràcies al gran nombre d'exemples i d'activitats hem assolit el concepte de descripció i tot el que aquest mot engloba. Com a tancament d'aquesta entrada (i exemple personal) us adreço a un vídeo adorable que descriu tot el que una noia sent pel seu enamorat (cliqueu aquí).

EL CODI ESCRIT I EL CODI ORAL

Després d'haver après què són les habilitats lingüístiques i la seva importància, avui us presento una comparació entre els codis escrit i oral, duta a terme des de dos punts de vista:

També cal destacar la relació que aquests dos codis tenen, que ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història.
Entre els autors que han estudiat la relació de l'escrit amb l'oral, Gérard Vigner (1982) i Leonard F. M. Scinto (1986) ofereixen dues visions globals i complementàries.

-Estatus de l'escrit (Vigner)
Analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació ora-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua:

L’escrit tradicional	L’escrit, codi segon	L’escrit, llengua
L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge	L’oral és l’objecte primer i primordial.	L’oral i l’escrit són autònoms.
Es refusa qualsevol model oral.	S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral.	S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Mètodes gramatical i de traducció.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

-Estatus de l'escrit (Scinto)
Analitza la qüestió de d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral escrit:

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

En entrades anteriors vaig parlar sobre què era i la importància del procés comunicatiu. Aquí us presento les habilitats lingüístiques, que són les habilitats indispensables per poder-nos comunicar de manera adequada. Aquestes són quatre:

-LLEGIR

És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Isabel Solé al 1992 ens destaca 4 implicacions que ens ajuden a entendre aquesta màxima:

  1)“És un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text”: no és una rèplica del que l’autor ens vol dir amb el seu escrit, sinó una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector, i els objectius amb què s’enfronta el lector al llegir-lo.

  2)“Llegir és aconseguir un objectiu”: per plaer, informació, estudiar...

  3)“Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text”: qui llegeix s’ha de fer seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap i, a més, ha d’adaptar-se al text, transformant els seus coneixements previs en funció del què li aporta el text.

  4)“Llegir és implicar-se en un procés de predicció i d’inferència* contínua”: qui llegeix s'ha de formular hipotesis sobre el significat del text que llegirà i de les seves parts mentre va llegint, això ho fa a partir d'alguns elements del text i en funció dels coneixements previs i interessos. A mesura que va llegint, el lector verificarà o refutarà les hipotesis inicials i crearà noves. 

  *Inferència: Habilitat de comprendre algun aspecte del text mitjançant la comprensió de la resta (context).

Exemple:

-PARLAR

És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Exemple:

-ESCOLTAR

És comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge o discurs pronunciat oralment. 

Pautes per ser un bon oient:

  1)Tenir un paper actiu i participatiu

  2)Tenir respecte per l’emissor i les seves idees

  3)Ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l’altre

  4)Saber descobrir els objectius de l’orador

  5)Saber descobrir les idees principals del missatge

  6)Saber reaccionar al missatge i parlar, si és el cas, quan acaba o mentre parla l’orador

Exemple: 

-ESCRIURE

És el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. Aquesta habilitat implica 3 tipus d’aspectes:

  1)Formals: Habilitat motora (cal·ligrafia), relació so-grafia, disposició de l’escriptura en el paper...

  2)Lingüístics: Lexicologia, semàntica, morfologia, sintaxi...

  3)Discursius: Procés de composició del text, propietats del text, estudiar els diferents tipus de text...

Per aprofundir en aquesta habilitat lingüística us presento el procés de composició escrita:

• El model més complet del procés de composició és el presentat per Linda Flower i John R.Hayes( 1981)
• L'any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure.
• És el model més difós i aplicat a l' ensenyament.
• Aquest model descriu detalladament les diverses operacions inte·lectuals que realitza jeràrquicament.
• Aquest model sosté que l'acte d' escriure està compost per: la situació de comunicació, la memòria a llarg termini de l'escriptor, tres porcessos bàsics (fer plans, redactar i revisar) i un mecanisme de control que s'encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d'actuar un o altre.

1) La situació de comunicació
Conté tots els elements externs a l'escriptor:
-El problema retòric: conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure. El constitueix la situació concreta en què es produeix l 'escrit (el tema, l'audiència, els proposits...).

-El text: respota o solució que es dóna a aquest problema.
2) La memòria a llarg termini

Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeis registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre: el contingut temàtic, l' audiència, estructures textuals i el traçat de les lletres.
Com més petits siguin els alumnes, més escassos els coneixements. Per tot això, la intervenció del mestre en el procés d' elaboració del text es fa imprescindible.

3) Els processos bàsics de l'escripturaLa composició del text es desenvoluparà a través de diversos processos i subprocessos que no es desenvolupen necessàriament de forma lineal.
El procés d' escriptura també es compon del monitor: mecanisme de control encarregat de: regular aquests tres processos i decidir en quin moment actuen. a) Planificació
L'escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i com vol fer-ho.
 b) RedaccióL'escriptor transformara les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector.
 c) RevisióL'escriptor rellegeix l' escrit i refà aquells aspectes que considera necessaris per a millorar el text.


El text generat ha de tenir unes característiques perquè actui com a missatge real en una situació comunicativa. Si no tingués aquestes qualitats seria un no-text o no-discurs. Aquestes propietats són:

+Descriptives (analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic)

  -Adequació: grau d'adaptació d'un discurs/text a la seva situació comunicativa, tenint en compte el registre i el dialecte adequat.  -Coherència: Selecciona la informació rellevant de la que no n'és, estableix una relació lògica, no contradictòria, entre les diferents parts del text/discurs.
  -Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar-lo amb eficàcia.
+Prescriptives (determinen normes d'ús)
  -Correcció
  -Variació o estil


M'agradaria concloure aquesta (una mica extensa entrada) amb una breu valoració personal: crec que parlar, escriure, escoltar i llegir són accions presents al nostre dia a dia, i sobretot en la nostra vida d'estudiants, però no els hi donem la importància que tenen. Així doncs, amb aquest reflex del que l'Imma ens ha explicat a classe ressalto la gran transcendència de les nostres accions, magnitud que s'hauria d'explicar i fer apreciar als infants des de que són petits.