QUI ETS TU? QUÈ ÉS AIXÒ? LA DESCRIPCIÓ

Avui tractaré la DESCRIPCIÓ, un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva (l'autor adopta una actitud imparcial) i la subjectiva (l'autor transmet la seva opinió).
Per estructurar textos descriptius podem considerar tres parts: l'establiment del tema, la caracterització i l'establiment de la relació amb el món exterior.
Per crear el text primer s'ha d'idear (explorar la situació), després ordenar (realitzar un esquema estructural) i per últim textualitzar (redactar-lo).


La nostra professora, l'Imma, va manar-nos la descripció d'un company a través de dues tasques diferents: havíem d'escriure un text descriptiu i portar una fotografia que definís la persona i, juntament amb les que havien portat els companys, crear una exposició fotogràfica.

A continuació us presento un fragment de la meva descripció escrita i la fotografia que vaig presentar. Totes dues activitats descriuen a la Maria, una noia molt dolça i amigable, amb les meves paraules: molt suqui (super cuqui).

Dolçor

A més, per aprofundir en la descripció, a classe hem observat diversos models: 

-Cançons:

El gripau blau, Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana)

Lila, Whiskyn's

Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Rubén Blades)

Com un puny, Raimon

Nit de Sant Joan, Sisa

-Poesia visual: passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa (clica aquí)

-Poesia:

Gernika, Palau i Fabre

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat. Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat. Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat. Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. ¿No habitaven als Andes, els còndors? ¿Per què escullen aquestes contrades? I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ha ressuscitat!

Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

-Novel·la (fragments):
El carrer estret, Josep Pla
Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson
"La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla

-Assaig:
Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara
Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat

-Conte:
Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger)

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

-Vídeo:

Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009

Personalment crec que gràcies al gran nombre d'exemples i d'activitats hem assolit el concepte de descripció i tot el que aquest mot engloba. Com a tancament d'aquesta entrada (i exemple personal) us adreço a un vídeo adorable que descriu tot el que una noia sent pel seu enamorat (cliqueu aquí).