COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Sempre he pensat que parlar és un acte extraordinari i que som afortunats de tenir un codi per comunicar-nos tant útil com és l’oral, però alguns tenen un do encara més especial, i és que parlen amb una facilitat increïble i de manera correctíssima. Tinc el meu millor amic com a exemple: et pot explicar la mateixa cosa en dues paraules o en cent, sap convèncer, és capaç d’explicar-te la lliçó més avorrida del món i que no només se’t passi de manera amena, sinó que a més la trobis divertida.

Davant de gent així sempre he cregut que parlar bé i amb facilitat és una virtut innata, és un aspecte personal amb el que tens la sort de néixer i pots gaudir d’ell durant tota la vida, però en el poc temps que he trigat en llegir-me “Com parlar bé en públic” totes les meves falses creences han desaparegut. Aquest llibre dona tot un seguit d'eines que ens ajuden i ens guien per ser un bon orador: a tenir una bona tècnica, perdre el pànic, recursos per preparar-se bé el discurs, per guanyar-te l'auditor i moltes coses més, coses que pensava que no podien ser entrenades. Però sí, sí que es pot aprendre a parlar amb propietat.

A continuació presento el decàleg del llenguatge oral que la Joana Rubio i el Francesc Puigpelat mostren al seu llibre:

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.

2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.

3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.

4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.

5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.

6. Avançar i recular en l’argument del discurs.

7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).

8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.

9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.

10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

Com més val tard que mai, he après molt d’aquest llibre: primer de tot que parlar bé no és una virtut innata, i a partir d’aquí que es pot millorar, i aquest procés d’aprenentatge es el que intenta reflectir el llibre.

"Com parlar bé en públic" m'ha servit per totes les exposicions dutes a terme durant aquest semestre, començant per la exposició d'identitat i territori que podeu trobar a l'entrada sobre el prezi.

També he de destacar la recitació d'un poema, causa de nervis per a molts. Jo vaig escollir aquesta poesia de Marià Aguiló:

QUÈ ÉS L’AMOR?

Què és l'amor, nina, em preguntes?

Senyal que no l'has sentit;

i amb mes pobres comparances,

com te'l podré definir?

No en parla el mestre a l'escola,

ni en la llar se'n parla als fills,

i als quinze anys l'amor arriba

sobtat com un terbolí.

L'amor és el pa de vida

que el cor troba en est exil;

l'únic bé que deixà traure

Déu a Adam del Paradís.

Se sent com una harmonia

que conforta l'esperit,

dolça com la veu dels àngels,

pura com el seu somrís.

Mes no hi ha instrument que puga

est cant del cel fer sentir

fins que el cor se torna una arpa

que ressona en altre pit.

Marià Aguiló

Malgrat que em sabia molt bé el poema i no estava massa nerviosa, no sé que em va passar i em vaig quedar en blanc a mitat de la recitació. Per sort m'ho vaig prendre amb humor i vaig poder acabar-lo.

També destacaré l'exposició sobre el bon comunicador. El meu grup estava format per la Arianne Bastante, la Maria Busquets i la Claudia Iglesias i vam voler argumentar perquè l'Obama era un bon comunicador. Per aquesta activitat, el llibre "Com parlar bé en públic" no només ens va servir per a que poguessim realitzar una bona exposició, sinó que també ens va servir d'ajuda per escollir les raons per les quals consideravem que l'actual president d'Estats Units és un bon comunicador. Si premeu aquí accedireu al Prezi que vam fer servir com a suport digital per a la nostra presentació.